Prou! Els treballadors de la comunicació no volem més retallades
Els mitjans de comunicació som una eina bàsica per fer arribar a la societat la informació que aquesta necessita per tenir opinió pròpia. El dret a la informació és substancial, fonamental, en una societat democràtica pel que suposa de control del poder polític i econòmic. Avui aquests drets a la informació i a la lliure expressió s’estan degradant amb la complicitat de la classe política, que no ha complert mai amb la seva obligació de defensar-los.
El sector de la comunicació és el segon més castigat per la crisi després del de la construcció. El periodisme està patint, de fet, tres crisis simultànies que el sobrepassen: l’econòmica, que s’ha traduït en una caiguda dràstica dels ingressos publicitaris; la tecnològica, que ha comportat una transformació sense precedents dels mecanismes de difusió i de les formes d’organització del treball a les redaccions, i la social, que té a veure amb la credibilitat, les noves formes d’elaboració i publicació de la informació i de censura derivada de la manca d’independència.
Aquesta realitat, paradoxalment no arriba al conjunt de la societat, perquè la patronal de la informació s’ocupa de silenciar tant els acomiadaments com la precarietat dels seus treballadors. Més greu encara que aquesta situació dels informadors en plantilla és la que pateixen els col·laboradors o periodistes a la peça perquè són la part oculta de la professió i els que paguen més cruament la pèrdua de la feina i la rebaixa de les seves percepcions, i molts treballen als mitjans en situació laboral totalment irregular. Pràcticament tots els diaris, ràdios, televisions i mitjans digitals, de difusió nacional, comarcal o local, han patit EROS, reduccions de plantilla, retallades de sou i un empitjorament general de les condicions de treball.
Durant els últims anys, els treballadors del sector hem intentat lluitar, empresa a empresa, sense mecanismes de coordinació entre nosaltres i sense poder fer arribar la nostra realitat a la societat. I molts pensem que ha arribat l’hora de dir prou, Per això hem començat un procés per trencar l’aïllament entre mitjans i coordinar-nos per defensar de forma conjunta els nostres drets i els drets de la població a rebre una informació lliure i de qualitat.
Coordinadora de Mitjans en Lluita.
Mitjans en lluita 
Jo m’adhereixo al manifest de Mitjans en Lluita perquè considero que la solidaritat de la qual tant presumim s’ha de mostrar a les verdes més que mai. En temps de “fruita madura” signar manifestos és tan inútil com començar a animar quan guanyes 5 a 0.
Per uns Mitjans de Comunicació gestionats pel poble i del poble. No als abusos dels blocs informatius durant eleccions, ni serveis mínims que serveixen per desinformar o retransmetre partits de fútbol (Fútbol=Servei Mínim??), ni publireportatges maquillats de notícies, ni rentades de cara als informatius dels cossos policials, polítics o grans financeres quan “patinen”.
Prou !