Mitjans en Lluita es reactiva i vol articular una gran aliança en defensa de la llibertat d’expressió i el dret a la informació

25 febr.

Mitjans en Lluita, coordinadora que es va constituir fa cinc anys amb l’objectiu d’aglutinar els treballadors de diferents empreses periodístiques davant de les retallades al sector, ha decidit reactivar-se aquest dissabte, coincidint amb les retallades que s’han fet o estan en marxa a capçaleres com ‘El Periódico de Catalunya’, ‘Sport’ i ‘El Punt Avui’, i també a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

casadelapremsa 24.2.18

La trobada, que s’ha fet aquest dissabte a la Casa de la Premsa de Barcelona, conclou amb un compromís de Mitjans en Lluita de mobilitzar-se aprofitant la vaga que s’ha convocat el proper 8 de març en defensa de la igualtat de gènere en l’àmbit laboral. De la reunió també surt un mandat: constituir una “gran aliança” amb partits, sindicats i entitats socials a Catalunya en defensa de la llibertat d’expressió que impliqui no només als professionals de les empreses periodístiques.

A més de fer autocrítica, l’objectiu no només és fer front a la precarietat laboral i professional, sinó també tenir molt present el dret que té la ciutadania a rebre informació contrastada i de qualitat, quelcom fonamental pel bon funcionament del sistema democràtic.

Mitjans en Lluita vol donar suport i implicar-se en les reivindicacions dels professionals d’El Punt Avui’ i ‘El Periódico de Catalunya’, davant dels Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que amenacen la viabiliat d’aquests dos respectius projectes periodístics, i acostar-se també a les universitats per portar el debat sobre el futur de l’ofici a les noves generacions.

Deu anys després de l’inici de la crisi econòmica, l’any ha començat amb una nova onada de retallades i acomiadaments en mitjans de comunicació catalans. Als Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que ja s’ha fet al diari ‘Sport’ i el que està en marxa a ‘El Punt Avui’, s’hi suma el que es començarà a negociar a principis de març a ‘El Periódico de Catalunya’ i també el tancament d’una capçalera històrica de la premsa local per Setmana Santa, ‘Diari de Sabadell’. A tot això, s’ha d’incloure les conseqüències que tindrà a nivell empresarial i laboral la decisió de TV3 de posar fi als seus encàrrecs amb les productores privades del sector audiovisual, per poder fer front al pagament de 140 milions d’euros que l’Agència Tributària li reclama en concepte d’IVA.

Les empreses periodístiques apel·len a motius econòmics, la caiguda d’ingressos publicitaris i la crisi política de l’1-O per justificar les seves decisions. Tot i això, la investigadora i professora del departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Mercè Díez, ha recordat durant el debat que des de 2014 hi ha hagut una reactivació del mercat publicitari.

Díez ha participat en un col·loqui on també han assistit representants de les diferents capçaleres on estan en marxa acomiadaments. “La gestió econòmica, el finançament i l’endeutament de les empreses i el tarannà dels membres que han entrat als consells d’administració procedents del món financer estan afectant al rumb” de l’ofici, ha conclòs la professora.

Entre 2014 i 2016 s’ha tancat la dinàmica de caiguda en el mercat de la publicitat: puja el nombre d’anunciants a Catalunya i també la mitjana de la inversió, hi ha una represa”, explica. Malgrat tot, les xifres continuen sent encara molt inferiors a les de fa deu anys. Aquest fet és una de les justificacions a les que apel·len els gestors de les empreses periodístiques, així com la fragmentació de les audiències, l’increment de la competència i també les conseqüències d’una reforma laboral que incentiva els acomiadaments i redueix les indemnitzacions.

A la falta de relleu generacional en moltes redaccions, s’hi sumen altres reptes, com ara la confusió entre publicitat i informació, cada cop més present a través de fórmules híbrides, com el ‘branded-content’. D’aquí la importància de posar en marxa espais com Mitjans en Lluita, i que contribueixin al debat professional, va explicar la professora.

Durant el col·loqui, diferents intervencions van evidenciar que a la situació actual s’hi sumen mals endèmics del sector, com la situació dels periodistes a la peça o la falta d’un sistema legal als mitjans públics que garanteixi el pluralisme informatiu i un accés als principals càrrecs de responsabilitat mitjançant l’acreditació de mèrits.

A ambdós elements estructurals, s’hi sumen el desmantellament de corresponsalies i la tendència a l’externalització de continguts redaccionals, correcció de català, informàtica, edició de suplements, fotografia, disseny, administració, publicitat i altres serveis bàsics i imprescindibles per mantenir la qualitat del producte final.

El debat sobre el futur de l’ofici té lloc en un context de regressió en la llibertat d’expressió, un problema global que no només afecta els periodistes, com s’ha evidenciat aquests darrers dies amb la retirada de l’obra ‘Presos polítics’ de la fira d’art Arco de Madrid i dues sentències judicials polèmiques: el segrest cautelar del llibre ‘Fariña’ sobre el narcotràfic a Galícia i els seus vincles amb un exalcalde del PP i la pena de tres anys i mig de presó que ha ratificat el Tribunal Suprem al cantant de rap Valtonyc per calumnies i injúries a la Corona.

Anuncis

Nova ofensiva d’acomiadaments i retallades a les empreses periodístiques

22 febr.
 #VolemExplicar i donar a conèixer la situació dels conflictes laborals que alguns mitjans de comunicació estant patint actualment.
Aquí us en fem cinc cèntims, però dissabte 24 de Febrer, tindreu els representants d’aquests mitjans (i d’altres que es van incorporant dissortadament a la llista) a La Casa de la Premsa de Barcelona, on ens donaran el seu testimoni.
Eros al Periódico i al Punt-Avui, amenaces contra TV3 i Catalunya Ràdio, tancament del Diari de Sabadell….

El Periódico 

La platilla de El Periódico pateix l’atac més gran en els 40 anys del diari. La direcció del Grupo Zeta ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per acomiadar 177 treballadors de la redacció de El Periódico i de les seves empreses de publicitat, informàtica, administració i logística.

La mesura, que suposa fer fora quasi la meitat de la plantilla, és l’atac ,és gran cap als treballadors en els 40 anys d’història del diari i es produeix després d’un llarg historial de retallades amb un altre ERO al 2009, una rebaixa salarial mitjana del 16% i una reducció de jornada.

La negociació del nou ERO s’allargarà fins a principis d’abril en un clima laboral pèssim degut als reiterats incompliments d’acords per part de l’empresa. Per sort el comitè d’empresa compta amb una plantilla a Barcelona i Madrid que actua com una pinya i que va fer història amb una vaga al 2017 que va impedir que sortís el diari al carrer durant tres dies.

El Punt Avui

El diari el Punt Avui es troba en aquests moments a les portes de l’execució d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que deixarà 45 persones al carrer. Aquesta xifra se suma a les 20 persones que han marxat durant la negociació del procediment, fet que suposa la reducció d’un 26% de la plantilla. No ha estat l’única mesura que ha imposat Hermes Comunicacions per afrontar una pèrdua d’ingressos que, segons la direcció, té l’origen en la intervenció dels comptes de la Generalitat prèvia a l’1 d’octubre. Les nómines es veuran reduïdes, a partir del març, en percentatges que oscil·len entre el 0,5% i el 4,5%, segons els sous.
El Punt Avui tenia actualment dos centres de treball: el de Barcelona i el de Girona. La plantilla de Barcelona, que elabora bona part dels continguts del diari, s’ha vist doblement castigada, ja que la direcció ha decidit tancar la redacció del carrer Diputació per estalviar-se el cost del lloguer. Els redactors treballen ara des de casa i els caps ho fan des de Girona, amb les disfuncionalitats en el dia a dia que això representa en una feina sovint tan col·laborativa. El diari, a  més, ha eliminat pràcticament tota la informació local, quan aquesta havia estat en l’ADN històric d’El Punt Avui.
El comitè d’empresa ha negociat durant quatre mesos amb l’objectiu de reduir un ERO i una rebaixa salarial que d’entrada eren més durs, amb 91 acomiadaments sobre la taula i un 10% menys de sou. S’han fet protestes, com ara una vaga de firmes coincidint amb la campanya de les últimes eleccions catalanes i una concentració al carrer, i s’ha denunciat la situació a través de les xarxes socials. La lluita, però, no ha acabat, perquè ens temem que aquestes mesures tan dràstiques no seran pas les últimes en un mitjà que ha de definir el seu model en el mapa informatiu català.
Seguirem informant.
La Coordinadora

 

#MELLReloaded #VolemExplicar #StopEREPerdiodico #SalvemElPuntAvui #Periodigne

Mitjans en Lluita #RELOADED

19 febr.

Companys i companyes,

Mitjançant aquest post, us comuniquem que la Coordinadora de Mitjans en Lluita, ha reactivat la plataforma. Després d’unes quantes reunions i trobades, us #VolemExplicar que ens unim i activem novament per a donar una resposta a l’ofensiva global d’acomiadaments i retallades que estem patint al sector.

Per això el proper dissabte 24 de Febrer del 2018, d’11:00h a 13:00h, serem a La Casa de la Premsa (Av. Rius i Taulet, 5 – Barcelona) per a reivindicar que “Sense dignitat no hi ha periodisme”  i donar a conèixer els conflictes laborals actuals d’alguns mitjans.

Us hi esperem!

#MELLReloaded   #StopErePeriodico   #SalvemElPuntAvui   #VolemExplicar   #Periodigne

CartellMELLReloaded24F18

Les amenaces a la llibertat d’expressió i al dret a la informació

30 abr.
Les lleis mordassa han limitat la llibertat d’expressió, el dret a manifestació i també el dret a la informació. Un exemple clar són les limitacions que posa la nova normativa que penarà a aquells ciutadans o informadors que facen de testimonis dels abusos policials i els enregistren, però també en són mostra les elevades multes aplicades a fets que no eren ni delictes fa poc. Vivim moments en el quals sembla que el poder vulgui emmascarar la realitat. Des de la Xarxa DIC (pel dret a la informació i la comunicació), de la qual en formem part Mitjans en Lluita, volem debatre per poder actuar al respecte i per això ens preguntem:
Quines són les amenaces a la llibertat d’expressió i al dret a la informació? Quins efectes té això sobre els nostres drets polítics? i sobretot, quines són les alternatives?
El debat comptarà amb:
Miguel Angel Soto, portaveu de Greenpeace
Dani Vilaró, responsable de comunicació d’Amnistia Internacional
Elisenda Rovira, coordinadora de l’Anuari Media.cat
Jordi De Miguel, membre del setmanari Directa
Xavier Sitjà membre del Comitè d’informatius de RTVE
 
Dia i hora: 13 de maig de 2015 a les 18.30 h.
Lloc: Sala d’actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Rambla Catalunya, 10 Barcelona.
Organitza: Xarxa DIC- Xarxa Ciutadana pel Dret a la Informació i la Comunicació
 
Cal confirmar assistència a l’adreça de correu electrònic dretalainformacio@gmail.com.

Por favor, no digas que eres periodista

8 abr.

Ens ha arribat aquesta reflexió d’un company periodista de València, que creiem que paga la pena llegir i difondre, i que dediquem a les noves i nous companyes i companys víctimes d’acomiadaments a la SER, a Cuatro, a TVE…

Telecinco se fusiona con Cuatro (despidos), la Sexta con Antena 3 (despidos), Ere en Canal 9 (hace año y medio, 1600 despidos y 4500 indirectos: muerte de la productoras valencianas..), Levante (hace dos años), las Provincias.(hace 3 años)…

El País se plantea cerrar su delegación en Comunidad Valenciana, trabajadores de TVE y TV Castilla-León hacen todos los días un minuto de silencio por la manipulación de sus informativos, en la SER también, después de despedir a 7 periodistas (ellas) de 40 años al considerarlas “viejas”, en TV Mediterráneo pagan 800 euros a experiodistas de Canal 9, en Radio 4Gse “pide” a los periodistas que trabajen gratis hasta “que haya dinero”, en radios locales y medios digitales los periodistas piden la posibilidad de trabajar gratis, y las mayoría de ofertas para periodistas no supera los 500/ 600 euros, ahora…

¿Periodistas independientes? ¿Qué se piensan que todos somos Pérez-Reverte, Espinosa, Lobo, Kapucinscky? ¿Quién es el valiente que trabaja y protesta? En España se está acabando el periodismo y no es casualidad. Igual que se han cargado a Jesús Cintora, se cargarán a Ébole y al Gran Wyomin….eso lo tengo claro…La mayoría de periodistas trabajan gratis en radios pequeñas, haciendo blogs o como C. Manager al mejor postor y cobrando una miseria….El que tiene suerte trabaja en un gabinete de comunicación haciendo fotocopias de las noticias de su empresa o redactando “lo maravilloso que es la carne de Cárnicas Pérez”…

¿Periodismo independiente? No me haga usted reir… ¿Y usted me dice que le grabe una conferencia porque soy periodista? Soy periodista, no cámara….y le recuerdo que lo malo es que los periodistas tienen el vicio de querer comer una vez al día…

En el programa de “recolocación” (que a mí, personalmente me resultó muy divertido, por las propuestas que me dijeron/hicieron (una de ellas, redactor full-time -9 horas-, función de CM incluido, para una revista digital de caza 400 al mes) lo primero que me dijeron fue que quitara la palabra “periodista” de mi CV y que pusiera algo más “cool” como “Creador de contenidos”, “Media contentor” o “experto comunicador”, o “Media Editor”, “Copy Senior”, “Script specialist”, (eso lo entendí, claro, junior ya no soy) … Pregunté la razón y me dijeron que “hoy en día nadie busca a un periodista”.

Y entonces me veo con 19 años llorando en la cama porque era el número 1600 en la lista de espera para estudiar periodismo por tener un 7,9 pero de ciencias (opción a cuando se daba prioridad a la opción C ó D) …y los dos años que estudié derecho para poder pasarme a estudiar periodismo por ese 5% que reservaban a gente de otras carreras….
En ese momento, y hoy, todavía quería y quiero cambiar el mundo para que sea mejor….
Imatge

#VolemExplicar la precarietat del periodisme des de dins

12 juny

La precarietat del periodisme des de dins

L’assemblea de treballadors Mitjans en lluita hem editat un diari on expliquem la precarietat del sector des de dins. N’hem fet 12.000 exemplars. Vine aquest dissabte a les 11 del matí a La Sedeta, participa a la quarta assemblea del moviment, coneix el nostre projecte i suma’t-hi!

Volem millorar el periodisme i la situació laboral dels treballadors dels mitjans. Només junts podrem fer-ho!

Després de l’assembles celebrarem un vermut solidari.

Sí, es pot

10 març
Els treballadors del Grup Zeta, al despatx de Recursos Humans de l'empresa.

Els treballadors del Grup Zeta, al despatx de Recursos Humans de l’empresa.

En ple procés de negociació entre la direcció del grup Zeta i el comitè d’empresa per l’amenaça d’una nova retallada de condicions laborals, els responsables de Recursos Humans de la firma van enviar per mail el passat 5 de març un breu comunicat en el que anunciaven que només pagarien el 50% de la propera paga extra. La resta, ho farien en els propers mesos i en dos terminis. Un fet que definien com a “molt excepcional”.

La reacció de la plantilla, reunida en assemblea uns minuts més tard, va ser la de facultar al comitè d’empresa a convocar mobilitzacions. Dit i fet. Tot just realitzada la votació, per unanimitat, a favor del comitè, la proposta va ser anar de seguida, tots i totes, al despatx del cap de Recusos Humans a demanar explicacions.

L’assemblea, doncs, es va desplaçar al despatx de Recursos Humans, i de forma sempre educada, es va traslladar al cap del departament, primer, i al director general, més tard, el rebuig frontal a la mesura, insòlita en 35 anys de l’empresa. Les companyes i els companys van retreure als directius que els problemes de tresoreria sempre es resolguin de la mateixa forma: castigant els drets laborals adquirits pels treballadors i treballadores. Es va demanar explicacions respecte al plantejament del comitè, sota el concepte “entre tots”. És a dir, que si s’ha de fer un esforç per tensions de tresoreria, que el facin primer la direcció i el propietari.

Uns dies més tard, hem rebut un nou correu de Recursos Humans en el que anuncia que ingressarem el 75% de la paga, entre el 15 i el 20 de març, i la resta entre el 15 i el 20 de juny. Novament, el comunicat és breu i evita contextualitzar una mesura tan extraordinària com aquesta, que afecta al sou dels treballadors. Però el canvi substancial consisteix a demsotrar que la mobilització ha aconseguit una certa millora respecte a la retallada inicial, qualificada pels treballadors d’inacceptable. De fet, en la concentració davant la direcció, el passat 5 de març, un dels missatges que es va traslladar va ser: “Sí es pot!“. És a dir, sí que es poden prendre mesures que no afectin sempre la plantilla; sí que es poden canviar les pretensions inicials; sí que hi ha marge per trobar fonts de finançament; sí que es pot fer que la direcció d’una empresa, enfrontada cara a cara amb la realitat dels treballadors, assumeixi que no pot actuar de forma unilateral. I més quan ja es parteix d’anys de retallades de sou i de reducció de plantilla.

Mentrestant, segueix vigent la reivindicació que si hi ha d’haver sacrificis davant el descens de vendes i publicitat, es prenguin “entre tots“. I en això, els treballadors i el comitè segueixen rebutjant qualsevol proposa que faci l’empresa i que no parteixi de la responsabilització, en primer lloc, dels que més tenen: el propietari i la cúpula directiva.